Història certa dels set cels i la terra que fan vuit

Degut a un seguit de circumstancies desafortunades, la veritat, moltes ganes de fer una felicitació no tenia. Si això hi sumem que aquestes festes no són precisament sant de la meva devoció, cada vegada que em posava davant del “ full en blanc ” (val tot ho escric amb ordinador, però queda malament editor en blanc) qui es quedava literalment en blanc era jo.  Tanmateix he fet una petita revisió de que volen dir aquestes festes, eliminant les connotacions religioses. Aquestes festes són un punt i final de l’any, un balança dels encerts i fracassos que hem collitat; al mateix temps donem l’entrada a un nou any amb il·lusió pels dies que ens venen. Per fer-ho tornem a la família, cercant l’origen perquè aquest ens doni forces, encara que als cinc minuts pensis: “ si us plau, que algú em tregui d’aquí ”. Necessitem aquesta fita per confirmar on som quin rumb tenen les nostres vides (encara que aquest rumb per a molts en aquests temps sigui la deriva). Així que us desitjo: Un B

Quan parlem d’ Aristocràcia sempre pensem en un grup de persones amb títol Nobiliari heretat des de l’ Edat Mitjana ; per ser més exactes la organització de Senyors creada per Carlemany al crear el feudalisme. Però de fet el terme l’inventà Plató per designar als qui havien de regir la seva República . Literalment significa govern dels millors (quelcom impossible com vaig exposar en un escrit anterior ), i es referia a que el govern només el podien exercir els més capacitats de la societat. Òbviament no es referia a una Noblesa hereditària , molt comuna en els humans, sinó que la societat havia d’escollir de forma objectiva qui eren els millors i cedir-los el poder total. Àgora d'Atenes Dos mil anys desprès sabem que aquesta República Platònica ha acabat sent la base teòrica del Feixisme ; no perquè la fos, el feixisme és anterior, sinó perquè era la justificació teòrica del feixisme classista del mateix Plató . Atenes , pàtria de Plató , exercia una democràcia radical

Sempre s’ha considerar un gran greuge històric que les terres americanes no portin el nom del seu descobridor. Tots els llibres d'història reconeixen l'autoria del descobriment a Cristòfol Colom , encara que aquestes terres porten el nom d'un aventurer italià anomenat Amerigo Vespucci . Existeix una gran controvèrsia de com va acabar passant això, fins i tot molta més de l'origen del mateix Colom; el més plausible és que va ser el primer que va ajudar a cartografiar aquestes terres, afirmant clarament que no tenien res a veure amb Àsia, sent llavors quan li atribuïssin de manera provisional o ell mateix s’atribuís com les terres d’Amèrigo, quedant pel costum aquest nom. Alegoria a la arribada a les Bahamas En realitat Colom va descobrir Amèrica? De fet no. Amèrica ja estava habitada quan va arribar. Tampoc va ser el primer europeu, Erik el Roig ja havia arribat per la ruta del nord amb els seus Drakkar víkings aproximadament en l'any 1000. Però la Xina