Història certa dels set cels i la terra que fan vuit

“ L’excepció confirma la regla ” és una frase moltes vegades mal entesa. Òbviament si a una regla hi ha excepcions aquestes han de ser molt ben explicades, perquè en tot cas el que confirmarien és precisament el contrari: desmentirien l’existència d’aquesta. El veritable sentit de la frase està en que quan categoritzes un cas com a “ excepció ” realment estàs afirmant l’existència d’una regle a la qual aquest cas ho és. Com succeeix en la llei de Murphy  (llegir la Llei de Murphy ) la nostra memòria tendeix a recordar el màxim de coses diferents possibles, però a la vegada no porta cap comptabilitat d’aquestes. Per aquest motiu el nostre cervell és poc estadístic i tendeix a confondre les anècdotes per casos, potser no molt corrents però sí igual de probables que els normals (llegir  Normalitat, Negacionistes i Estat estacionari ). Sí això hi sumem la credulitat, és a dir la capacitat de donar veracitat a quelcom que ens diuen sense comprovar-ho; actitud lògica atès que compro

Barclays Bank deixa el negoci minorista . El banc canvia l’orientació del seu negoci i només es dedicarà als grans clients: multinacionals i grans fortunes. La formula usada serà per una part segregar oficines i empleats que es dedicaven a aquest segment cap un “banc dolent” per vendre o liquidar, i acomiadar el personal que ara no serà necessari de l'entitat principal al reduir la clientela. Amb això el rati client/diners millora i amb ell la rendibilitat del negoci. Coneixent com funciona el sistema capitalista només és qüestió de temps que això s’estengui a la resta d’entitats bancaries (llegir: Societat de consum ). Potser algú creu que això és una bogeria però l’aparició de les caixes d’estalvis al segle XIX la va originar el fet que als bancs no hi podia entrar la gent humil . En el segle XIX la gent humil no estalviava perquè amb els diners que guanyaven segons com no podien ni sobreviure; però en èpoques bones el poc remenen que tenien tampoc l’estalviaven, en bon