Història certa dels set cels i la terra que fan vuit

Degut a un seguit de circumstancies desafortunades, la veritat, moltes ganes de fer una felicitació no tenia. Si això hi sumem que aquestes festes no són precisament sant de la meva devoció, cada vegada que em posava davant del “ full en blanc ” (val tot ho escric amb ordinador, però queda malament editor en blanc) qui es quedava literalment en blanc era jo.  Tanmateix he fet una petita revisió de que volen dir aquestes festes, eliminant les connotacions religioses. Aquestes festes són un punt i final de l’any, un balança dels encerts i fracassos que hem collitat; al mateix temps donem l’entrada a un nou any amb il·lusió pels dies que ens venen. Per fer-ho tornem a la família, cercant l’origen perquè aquest ens doni forces, encara que als cinc minuts pensis: “ si us plau, que algú em tregui d’aquí ”. Necessitem aquesta fita per confirmar on som quin rumb tenen les nostres vides (encara que aquest rumb per a molts en aquests temps sigui la deriva). Així que us desitjo: Un B

Quan parlem d’ Aristocràcia sempre pensem en un grup de persones amb títol Nobiliari heretat des de l’ Edat Mitjana ; per ser més exactes la organització de Senyors creada per Carlemany al crear el feudalisme. Però de fet el terme l’inventà Plató per designar als qui havien de regir la seva República . Literalment significa govern dels millors (quelcom impossible com vaig exposar en un escrit anterior ), i es referia a que el govern només el podien exercir els més capacitats de la societat. Òbviament no es referia a una Noblesa hereditària , molt comuna en els humans, sinó que la societat havia d’escollir de forma objectiva qui eren els millors i cedir-los el poder total. Àgora d'Atenes Dos mil anys desprès sabem que aquesta República Platònica ha acabat sent la base teòrica del Feixisme ; no perquè la fos, el feixisme és anterior, sinó perquè era la justificació teòrica del feixisme classista del mateix Plató . Atenes , pàtria de Plató , exercia una democràcia radical

Sempre s’ha considerar un gran greuge històric que les terres americanes no portin el nom del seu descobridor. Tots els llibres d'història reconeixen l'autoria del descobriment a Cristòfol Colom , encara que aquestes terres porten el nom d'un aventurer italià anomenat Amerigo Vespucci . Existeix una gran controvèrsia de com va acabar passant això, fins i tot molta més de l'origen del mateix Colom; el més plausible és que va ser el primer que va ajudar a cartografiar aquestes terres, afirmant clarament que no tenien res a veure amb Àsia, sent llavors quan li atribuïssin de manera provisional o ell mateix s’atribuís com les terres d’Amèrigo, quedant pel costum aquest nom. Alegoria a la arribada a les Bahamas En realitat Colom va descobrir Amèrica? De fet no. Amèrica ja estava habitada quan va arribar. Tampoc va ser el primer europeu, Erik el Roig ja havia arribat per la ruta del nord amb els seus Drakkar víkings aproximadament en l'any 1000. Però la Xina

El (no)rescat d'Espanya va servir per salvar els bancs però no es va invertir ni un euro en serveis públics deixant el govern morir aquests lentament. Encara que realment no va rescatar a la Banca. Si observem al nostre voltant han desaparegut un munt de bancs. L'únic que ha servit aquest (no)rescat és perquè els grans bancs nacionals els desaparegui la competència i es sanegin gratuïtament, gràcies a rebre clients i actius d'altres bancs sense cost. Salvar els bancs en comptes de les persones . Encara que sembli mentida era la solució menys dolenta . Si un banc tanca amb ell desapareixen els dipòsits i comptes corrents dels seus clients. Sí que és cert hi ha una garantia de dipòsit de 100.000€, però això no ho cobraràs l'endemà del tancament, quedant-se els diners tancat dins del banc. El teu i el de la teva empresa, clients...  en definitiva tampoc cobraràs la nòmina. A més pensem que el principal dipositari d'un banc són altres bancs ; així que un po

El Febrer de fa dos anys vaig escriure una entrada anomenada Els lladres que ens governen degut al que semblava la hecatombe del sistema polític català i espanyol, deguda al que podíem anomenar un emmerdament generalitzat de tota la classe política. Un any després aquella hecatombe va passar a ser un ínfim didalet d’aigua al costat de l’oceà en que s’havia convertit el pantà de la corrupció escrivint una versió pel 2014 . Però el creixement exponencial no em permetrà arribar al 2015. Aquesta serà la setmana de la Operació Púnica (no se si perquè deixaran el PP com Cartago després de les tres guerres amb el romans: arrasada). El dilluns per començar be la setmana varen detenir sis alcaldes del Partit Popular més altres càrrecs polítics, funcionaris i algun empresari. En total 51 detinguts. La trama buscava polítics a poc de caure de les llistes per fer algun sobresou o arreglar-se la jubilació. Tanmateix sembla poc creïble i senzillament eren càrrecs als qui se’ls oferia un

La geofísica està preocupada al observar una acceleració del debilitament del camp magnètic, quelcom que podria anunciar una inversió. El camp magnètic terrestre es un dels factors que fa possible la vida en el nostre planeta . De camps magnètics hi ha en molts planetes però no en tots. Per exemple Mart o la Lluna no en tenen, en canvi Júpiter en te un d’immens. El Sol és qui te el camp magnètic més intens com era de suposar; precisament la seva dinàmica es la que produeix les taques i les tempestes solars que poden arribar a malmetre els nostres aparells elèctrics. Precisament qui ens protegeix d’aquestes tempestes és el camp magnètic propi, evitant que penetri la radiació; les Aurores Boreals són el vistós resultat del treball del nostre estimat escut. La brúixola no sempre marca el Nord  La terra te camp magnètic gràcies a viure encara en un procés de solidificació . L’interior de la Terra està format per tres capes: un nucli, un mantell que l’envolta i la escorça

Una de les coses que més be fem els catalans és donar títols despectius a les poblacions veïnes. De fet el grau de proximitat endureix el nivell d’insult mutu sent cruel i despietat quan es tracta de barriades de la mateixa població i entre carrers. Tothom sap que a Sant Pol ningú pot demanar l’hora o la grandària del cap de la gent d’una ciutat propera. Manresa en te diverses; tothom sap la dita: “ es troben un senyor de Sabadell, un home de Terrassa i un pagès de Manresa ” i cobrint els 360 graus trobaríem a cada poble una dita o una altre referent a diferents defectes dels manresans. Totes tenen referencia a fets històrics més o menys galdosos que cada població veu de la seva manera. Una de les més dures és la que dona títol a l’actual post: "Manresans, lladres, pillos i gormands, que heu robat els Cossos Sants; Santa Agnès, San Fruitós, Sant Maurici gloriós." I fa referencia al trasllat de les relíquies d’aquests màrtirs des del poble de Sant Fruitós (que com e

Quan notes realment que el temps passa no és en el aniversaris o veient créixer a les criatures. En realitat el pas del temps el notes quan enterres una generació . Però es clar no es viu de la mateixa manera. Quan enterres la dels avís la vida tot just comença, i a part de la pena per la pèrdua, la sensació és que ja ets gran; la dels pares en plena plenitud, és un toc d’alerta de que això s’acabarà; i quan li toqui la teva que això s'ha acabat i que un d’aquests acabaràs sent tu. El Billar la seva gran passió Però el meu oncle era un cas especial, no pertanyia exactament a la generació del meus pares, sinó que estava entremig de la meva i la d’ells . Es podria dir que vàrem córrer “juergas” junts. Per edat era el clàssic tío de la vintena d’anys que se’ns duia al meu germà i jo, al basquet i a trenta-mil llocs; de vegades amb els seus esbojarrats amics, mig bohemis i mig revolucionaris que vivien l’esclat del final dels anys setanta. Al meu oncle encara no li tocava mor

Aprendre es el l’activitat més important que fem a la nostra vida. Aquesta pot ser una activitat passiva on nomes ens convertim en mers contenidors de les idees i experiències dels altres, o realment ser part activa en la adquisició del coneixement . El Club dels Poetes Morts Ahir es va suïcidar malauradament en Robin Williams , un actor còmic que va triomfar precisament fent papers dramàtics. Com es lògic hi ha que li agradava més i qui li agradava menys, és qüestió de gustos; però a part de tenir la sort de treballar en moltes pel·lícules que no et deixaven indiferent, fora de la ficció sempre tenia una mirada crítica de les coses la qual sempre amenitzava amb un punt d’humor. Com deia el seu personatge en “ ElClub dels poetes morts ” sempre s’ha de mirar les coses des d’una altre perspectiva diferent ; cosa que en vida ho practicava. Els Dimoni es més savi per vell que per dimoni és una dita on es pondera el valor de la experiència. Tanmateix viure temps no gara

“ L’excepció confirma la regla ” és una frase moltes vegades mal entesa. Òbviament si a una regla hi ha excepcions aquestes han de ser molt ben explicades, perquè en tot cas el que confirmarien és precisament el contrari: desmentirien l’existència d’aquesta. El veritable sentit de la frase està en que quan categoritzes un cas com a “ excepció ” realment estàs afirmant l’existència d’una regle a la qual aquest cas ho és. Com succeeix en la llei de Murphy  (llegir la Llei de Murphy ) la nostra memòria tendeix a recordar el màxim de coses diferents possibles, però a la vegada no porta cap comptabilitat d’aquestes. Per aquest motiu el nostre cervell és poc estadístic i tendeix a confondre les anècdotes per casos, potser no molt corrents però sí igual de probables que els normals (llegir  Normalitat, Negacionistes i Estat estacionari ). Sí això hi sumem la credulitat, és a dir la capacitat de donar veracitat a quelcom que ens diuen sense comprovar-ho; actitud lògica atès que compro

Barclays Bank deixa el negoci minorista . El banc canvia l’orientació del seu negoci i només es dedicarà als grans clients: multinacionals i grans fortunes. La formula usada serà per una part segregar oficines i empleats que es dedicaven a aquest segment cap un “banc dolent” per vendre o liquidar, i acomiadar el personal que ara no serà necessari de l'entitat principal al reduir la clientela. Amb això el rati client/diners millora i amb ell la rendibilitat del negoci. Coneixent com funciona el sistema capitalista només és qüestió de temps que això s’estengui a la resta d’entitats bancaries (llegir: Societat de consum ). Potser algú creu que això és una bogeria però l’aparició de les caixes d’estalvis al segle XIX la va originar el fet que als bancs no hi podia entrar la gent humil . En el segle XIX la gent humil no estalviava perquè amb els diners que guanyaven segons com no podien ni sobreviure; però en èpoques bones el poc remenen que tenien tampoc l’estalviaven, en bon

El batre d’ales d’una papallona es nota en tot el món Proverbi xinés Segurament molta gent ha sentit a parlar del Efecte Papallona . Darrera d’aquesta denominació hi trobem la formulació de la teoria del Caos. Desprès del descobriment de que l’Univers te una història ( Big Bang ) i se’ns dubte les dues teories essencials de la física ( Quàntica i Relativitat ); la formulació de la impredictibilitat dels esdeveniments ha canviat la concepció que es te del nostre món. Estem davant una revolució totalment ignorada per la majoria de la població, que li és més senzill pensar en plans divins, conspiracions i altres fantasies quan veu els esdeveniments dels nostres dies; però la realitat és que l’home proposa i l’atzar disposa . Pierre Simon de Laplace es se’ns dubte una dels personatges clau en la cosmovisió científica fins a principis del segle XX. Ferm defensor que les lleis de la física estaven per sobre de la voluntat divina, sostenia que el Determinisme Causal era e