Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2013

Matar la gallina dels ous d’or

Imatge
L’or ha estat el somni del humans des del dia que van començar a treballar-lo. La Bíblia parla d’un tal rei Mides el qual Deu li va donar la potestat de convertir en or tot el que tocava; òbviament aquesta pretesa benedicció es va transformar en maledicció perquè al transformar tot en or es va morí de gana, l’or no es menja. Tot i aquesta advertència Bíblica que intentava explicar la diferència entre valor i preu , l’or ha estat històricament  una obsessió. S’ha extret, buscat i matat per ell, muntanyes senceres s’han enderrocat i s’han barrinat abismes que es veuen des de l’espai. Durant l’Edat Mitjana va existir un grup d’intrèpids savis que volien imitar al llegendari rei, i buscaven la pedra filosofal la qual converteix el plom en or, avui sabem que això és possible gràcies a la Física Atòmica* encara que amb llàgrimes de mussol i bigotis de gripau estaven lluny de trobar-ho. Avui continuem acaparant or; el qual compra bens i ànimes a canvi de res.   Però no vull parlar

Normalitat, Negacionistes i Estat estacionari

Imatge
Què entenem per normalitat? Mirant-ho al diccionari de IEC hi trobem diferents definicions. Per normal tothom entén el que és més freqüent i ordinari, és a dir quelcom estadístic. Però d’altre costat també porta una carrega de correcció: “el que és correcte” . Sigui com sigui que una cosa sigui normal sol portar a la tranquil·litat o en el pitjor dels casos a la resignació. Per això sol usar-se com a qualificació de moltes coses per les quals no es vol donar cap explicació  ni que es facin gaires preguntes. En l’actualitat ens trobem que els contraris al canvi climàtic han trobat un nou argument per negar-lo: estem en una nova “normalitat ”. Addueixen que tenint en compte els canvis que el clima planetari ha sofert durant la seva historia, inclosos els temps històrics humans, no te sentit considerar normal nomes les condicions climàtiques del període just anterior al nostre, perquè serien tant vàlids el càlid període de l’antiguitat propera (Roma, grecs p.e.). Així proposen que