Història certa dels set cels i la terra que fan vuit

Tarda de Nadal. De mica en mica arribem a l’auditori per oferir el tradicional concert de Nadal. Amb temps prudencial ens hem convocat per d’aquesta manera poder escalfar veus, ultimar col·locacions, fer els últims retocs i centrar les nostres ments amb el que haurem de viure d’aquí fins a mitjanit. El dinar de Nadal és especial, el retrobament encara que sigui amb les persones que veus cada dia no deixa de ser un ritual on de forma més o menys amagada es repassen els esdeveniments del darrer any; i que tothom comenta al anar trobant-se amb els companys (òbviament el que es pot comentar). Però una altre conseqüència del dinar és que tot i ser tard encara no ha acabat de baixar, per sort això ho arreglen els nervis i l’expectació que agilitzen els transits interns, de vegades potser massa i no entrarem en més detalls. De concerts de Nadal la coral ha fet molts, i encara que sigui un tòpic tots són diferents; sempre hi ha cares noves i de les que repeteixen les circumstàncies personals

Felicitació en anglès És costum d’aquestes festes fer una parada en el nostre dia a dia per reflexionar sobre on som, on anem i d’on venim. Molt sovint aquesta reflexió queda emmascarada pel brogit natural que acompanya a aquestes: comprar regals, escriure felicitacions,  preparar àpats... però qui més qui menys troba un moment per fer-ho o senzillament el moment et troba quan menys t’ho esperes. El qui en aquests moments us estar parlant, encara que sigui en lletra, no és precisament un amant d’aquestes dates. Sigui per la banalització o sigui per lo depriment que poden arribar a ser, normalment intento passar per elles de puntetes, com si no hi fossin. Però com aquest any he començat un blog he cregut que un formal feliç Nadal era molt trist així que he fet un petit conte que espero que us agradi.      Fa molt temps aparegué una estrella que es posà a brillar per sobre de les altres. La gent es meravellar de tant gran prodigi però no saberen el perquè d’aquest. Però quat

Molt sovint creiem que valor i preu són termes volen dir el mateix, però en realitat no són la mateixa cosa tanmateix  estan relacionats. Tot te un valor, però no necessàriament un preu. El preu és el que acabes pagant, o intercanviant que pel cas és el mateix, per quelcom, i no necessàriament un objecte por ser qualsevol cosa o servei, que un altre et cedeix a tu. Això significa que per haver preu ha d’haver intercanvi, i és llavors quan apareix el preu. Per tant el preu dependrà del condicionants del moment en que es fa l’intercanvi. Per exemple si ens fixem en el preu del peix fresc del mercat aquest varia durant el dia, sent més car a l’inici que a l’hora de tancar la parada; això és degut a la pèrdua de perspectives de venta: quan torni a obrir la peixateria a l’endemà aquest peix deixarà de poder-se vendre per fresc (això tampoc vol dir que no sigui comestible, només ha perdut una qualitat). Però en realitat el peix de la peixateria no ha deixat de ser fresc en tot el dia tot i

Karl Marx batejà com a opi del poble la religió. L’anomenà així perquè aquesta alienava a les persones amb una promesa de pau i felicitat fora del mon real, en una altre dimensió; de la mateixa manera que els opiacis anestesien químicament, transportant a la persona al son de la felicitat. Karl Marx va viure a finals del S XIX on la gent popular només tenia tres distraccions a part de treballar i portar fills al mon: el joc, veure (alcohol per suposat) i creure. Els dos primers són rebutjats socialment, el tercer és la raó de ser de la majoria de la societat (sigui de la creença que sigui) però que Marx, que era per damunt de tot materialista, ho identificava com una trampa més per fer dimitir a la persona del mon on vivia. Si Marx hagués viscut al segle XXI hagués identificat un altre alienador de la població més potent que la religió: el Futbol.   De futbol existeixen de moltes classes, però al que em refereixo és al que podríem anomenar universal, tot hi que als EUA l’anomen