Història certa dels set cels i la terra que fan vuit

Avui s’alcen veus demanant més contundència per part de la comunitat científica en relació al canvi climàtic i les seves conseqüències. Aquesta crida es deu a la paràlisi mostrada per part dels responsables polítics en aquesta qüestió. El clima canvia dia rere dia davant els nostres ulls i l’únic que veiem són pegats aplicats tard i malament. Per un altre costat els poders econòmics paguen informes científics o seudo-científics que  neguen el canvi climàtic o justifiquen els canvis observats com a millores ambientals. En aquests sentit tenim un article publicat al The Guardian: Light pollution can have positive effects on wildlife, study shows (Jessica Aldred 28/11/12); on s’expliquen els beneficis de la il·luminació nocturna per les aus migratòries. Em crec que les aus migratòries viuen millor desprès de l’aparició de la llum elèctrica i el seu dia perpetu, però quantes especies pateixen l’inconvenient d’haver desaparegut la nit perquè necessiten la foscor per fer, com per exemp

Les últimes paraules de Jesús a la creu foren: “ Pare, perdona’ls que no saben el que fan ”. Aquest és sens dubte un gest de màxima generositat vers als seus botxins. Cap codi humà exempt de responsabilitat per desconeixement*,  i no només humà la natura també segueix aquesta màxima: desconèixer per exemple la llei de la gravetat no t’impedeix caure per un barranc. Però els humans tenim la capacitat de perdonar als nostres semblants i admetre la no intencionalitat dels errors dels altres. En els moments difícils és quan la generositat i la gasiveria humana es veuen amb més intensitat . És fàcil ser generós quan no et costa cap esforç però quan la teva pròpia subsistència està en dubte la situació canvia, i és llavors quan es veu la pasta en que un està fet. D’altre banda la cobdícia humana es manifesta en qualsevol context i en situacions de crisi troba la manera d’aprofitar-se de la desgràcia aliena. Avui en ple col·lapse del sistema econòmic trobem com la gent paulatinament perd