Història certa dels set cels i la terra que fan vuit

Estem dins d’una habitació interior en la qual no entra llum natural, la generalització de l’electricitat ha fet que aquest problema el resolem només prement un interruptor posat normalment al costat de l’entrada que encén una font artificial de llum (pe. un fluorescent). Aquesta font il·lumina parets i objectes que conté l’habitació, i en el mateix fer aquests reflexen en totes direccions, una ínfima part de la llum reflectida acaba arribant als nostres ulls permetent-nos crear una imatge del que ens envolta. Però si tornem a prémer l’interruptor a l’instant torna la foscor. Aquesta segona acció la trobem natural perquè l’experiència quotidiana així ho demostra, però algú s’ha parat a pensar on va la llum. Pot semblar una pregunta baladí perquè si hem apagat el llum aquesta s’ha acabat, però no és així. L’energia no es crea ni es destrueix, hem quedat que l’habitació no te obertures per tant tota l’energia que entra pels cables elèctrics queda atrapada dins de l’habitació, i be la ll

I am just a poor boy Though my story's seldom told I have squandered my resistance For a pocket full of mumbles such are promises All lies and jests Still a man hears what he wants to hear And disregards the rest                                          The boxer (Simon & Garfunkel) Aquesta és una coneguda cançó de Simon & Garfunkel (1969) que explica en primera persona la història d’un pària. Aquesta primera estrofa resumeix el que ha estat la seva vida: un seguit d’enganys fins l’esgotament; però també reconeix la seva culpa que és entendre només el que més li convenia. En l’article “Sometimes a nudge from the government is just not enough ” ( 06/07/12 ) en Lord Krebs es preguntava perquè tot i les campanyes de sensibilització mediambiental o foment de bons hàbits com deixar de fumar i no superar el pes aconsellable, no obtenien els resultats esperats. El ponent parlava de la inducció de conductes per poder superar les inèrcies; però altres senzillament aplicarien mes

La troica demana al govern grec ampliar a sis dies la setmana laboral ( 324.cat ) i augmentar a deu hores la jornada. Respirem una estona i analitzem la qüestió. Això significa que passem de 40 hores setmanals a 60 hores setmanals, un 50% d’increment d’hores, o el que és el mateix una reducció de sou del 33,3%. Aquestes mesures són molt corrents en situacions de crisi provocades per desastres o guerres, però aquesta crisi en essència és per saturació de mercat, i en aquesta situació es pot aplicar una mesura similar? Òbviament No. Desprès d’una trinxada hi ha manca de tot, per tant incrementar la producció comporta una arribada més ràpida a la normalitat: refem les infraestructures més ràpid i els ciutadans poden refer els seus bens a un cost més baix. Però avui les coses són diferents. La gent perd la feina perquè les empreses no poden vendre els seus productes i col·lapsen econòmicament. Els productes no es venen per dos motius, el primer perquè gràcies al crèdit tothom te de tot i

El 14 de desembre de 1972 en Eugene Cernan i Harrison Schmitt van abandonar la lluna per no tornar-hi més. En aquest 40 anys s’ha especulat sobre les causes de no retorn, incloent la possibilitat de que tot fos un muntatge. Aquest era l’Apollo XVII hi havia previstos fins a 20, però l’haver guanyat la cursa als russos, sumat a que ells també havien perdut l’interès, i la despesa excessiva coincidint amb la crisi del petroli van aturar el programa. Però va ser aquesta la raó fonamental? Indiscutiblement el cost econòmic de l’exploració interplanetària és molt elevat, sobretot quan has de portar tripulació viva que ha de tornar. De fet el programa espacial només ha patit retallades en aquest concepte. L’exploració amb naus robotitzades van continuar amb el seu ritme, i l’increment que hem observat actualment és deu més a l’aprés en les anteriors missions (tant encerts com fracassos) i la millora tecnològica que ha millorat i abaratit l’instrumental a enviar, que un increment en el p